3º categoria
| Aquí apareixeran els contes de la tercera categoria | |
| Cliqueu aquí per enviar el vostre conte |
Dimecres 7 Desembre 2011
L’ELEFANT PERDUT
Hi havia una vegada una família, que per motius de treballs dels pares, van anar a l’Índia, els pares havien de fer una investigació de elefants.
El nen el tractaven malament i el rebutjaven, pel fet de ser d’un país diferent, el nen es sentia sol i trist.
Un dia anant pel carrer es va trobar un elefant, aquest passaria a ser el seu millor amic.
Al pas d’un temps el va ensinistrar, perquè el portés a l’escola.
Quan el va portar al l’escola tots els nens volien ser el seu amic, ja que tots somiaven amb tenir un elefant.
Però, l’elefant estava amoïnat , perquè tots el tocaven; es va posar nerviós i el nen se’l va emportar fora de la ciutat.
I allà es va escapar, tots els nens i nenes del poble van buscar a l’elefant, fins que el van trobar. Uns dies me tard, els pares van acabar l’ investigació i van haver de tornar a Catalunya, el nen va deixar l’elefant amb els altres elefants.
Hi havia una vegada una família, que per motius de treballs dels pares, van anar a l’Índia, els pares havien de fer una investigació de elefants.
El nen el tractaven malament i el rebutjaven, pel fet de ser d’un país diferent, el nen es sentia sol i trist.
Un dia anant pel carrer es va trobar un elefant, aquest passaria a ser el seu millor amic.
Al pas d’un temps el va ensinistrar, perquè el portés a l’escola.
Quan el va portar al l’escola tots els nens volien ser el seu amic, ja que tots somiaven amb tenir un elefant.
Però, l’elefant estava amoïnat , perquè tots el tocaven; es va posar nerviós i el nen se’l va emportar fora de la ciutat.
I allà es va escapar, tots els nens i nenes del poble van buscar a l’elefant, fins que el van trobar. Uns dies me tard, els pares van acabar l’ investigació i van haver de tornar a Catalunya, el nen va deixar l’elefant amb els altres elefants.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició armènia. Aquesta és la història del príncep Vatxagan que, atret per l’amabilitat i la bellesa d’Anaït, decideix demanar-li matrimoni. Però abans d’acceptar, Anaït va manifestar el seu desig que el príncep tingués un ofici i aquest es va decantar per l’ofici de teixidor. La jove parella es va casar i amb el pas del temps un fet va trasbalsar la felicitat del poble armeni: la gent va començar a desaparèixer. El culpable era un sacerdot que va ser descobert gràcies a la insistència d’Anaït en què tots els homes havien de tenir un ofici i gràcies a la catifa teixida per Vatxagan durant el seu captiveri.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició xinesa. Aquesta és la història d’una vídua, que tenia renom fent brocats i dels seus tres fills que treballaven la terra. Un dia a mercat va veure una pintura extraordinària i va voler teixir-la en un dels seus brocats. Un cop acabat, una ràfega de vent el va fer voleiar fins a la Muntanya del Sol i en veure que la mare es desesperava els tres fills van decidir anar a buscar-lo. Els dos fills grans van acceptar diners en comptes de veure feliç a la seva mare, en canvi el fill més petit va portar-li el brocat, que finalment es va convertir en un jardí amb una donzella, un estany i una bonica casa, on van viure feliços.
      |
||
|
||
 |
||
 |