|
|
Dimecres 7 Desembre 2011
CANVI DE VIDA
Tracta d'una família de Guayaquil, Equador. Que era molt pobra, fins que arriba una família catalana per motius laborals i, quan la van conèixer, van veure que es mereixien una millor vida i van fundar una ONG anomenada ''Canvi de vida'' per poder ajudar a famílies que es troben en aquesta situació.
Tracta d'una família de Guayaquil, Equador. Que era molt pobra, fins que arriba una família catalana per motius laborals i, quan la van conèixer, van veure que es mereixien una millor vida i van fundar una ONG anomenada ''Canvi de vida'' per poder ajudar a famílies que es troben en aquesta situació.
Dimecres 7 Desembre 2011
L’ELEFANT PERDUT
Hi havia una vegada una família, que per motius de treballs dels pares, van anar a l’Índia, els pares havien de fer una investigació de elefants.
El nen el tractaven malament i el rebutjaven, pel fet de ser d’un país diferent, el nen es sentia sol i trist.
Un dia anant pel carrer es va trobar un elefant, aquest passaria a ser el seu millor amic.
Al pas d’un temps el va ensinistrar, perquè el portés a l’escola.
Quan el va portar al l’escola tots els nens volien ser el seu amic, ja que tots somiaven amb tenir un elefant.
Però, l’elefant estava amoïnat , perquè tots el tocaven; es va posar nerviós i el nen se’l va emportar fora de la ciutat.
I allà es va escapar, tots els nens i nenes del poble van buscar a l’elefant, fins que el van trobar. Uns dies me tard, els pares van acabar l’ investigació i van haver de tornar a Catalunya, el nen va deixar l’elefant amb els altres elefants.
Hi havia una vegada una família, que per motius de treballs dels pares, van anar a l’Índia, els pares havien de fer una investigació de elefants.
El nen el tractaven malament i el rebutjaven, pel fet de ser d’un país diferent, el nen es sentia sol i trist.
Un dia anant pel carrer es va trobar un elefant, aquest passaria a ser el seu millor amic.
Al pas d’un temps el va ensinistrar, perquè el portés a l’escola.
Quan el va portar al l’escola tots els nens volien ser el seu amic, ja que tots somiaven amb tenir un elefant.
Però, l’elefant estava amoïnat , perquè tots el tocaven; es va posar nerviós i el nen se’l va emportar fora de la ciutat.
I allà es va escapar, tots els nens i nenes del poble van buscar a l’elefant, fins que el van trobar. Uns dies me tard, els pares van acabar l’ investigació i van haver de tornar a Catalunya, el nen va deixar l’elefant amb els altres elefants.
Dimecres 7 Desembre 2011
Des de l'Associació COMSOC - Comunicació Social ampliem fins al dilluns 12 de desembre el període de participació del tercer "Concurs de podcast - Contes del Món" en el què hi participen 46 centres educatius de Primària i Secundària de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Una decisió presa després de múltiples peticions dels docents que estan dinamitzant la iniciativa a les aules. Així doncs el darrer dia per presentar les obres sonores passa del divendres 9 al dilluns 12 de desembre. És impossible deixar més dies, doncs posteriorment un jurat format per professionals de la ràdio i d'entitats sense ànim de lucre triaran 50 contes semifinalistes, d'entre els quals a través d'una votació online es triaran els 24 contes finalistes que formaran part del tercer "Llibre i disc dels Contesdelmon.org".
Dimecres 7 Desembre 2011
Un preciós però presumit peix irisat no aprèn a ser feliç fins que sap compartir amb els altres peixets allò més preuat: les seves escates irisades.
Dimecres 7 Desembre 2011
Escola Ignasi Iglesias de Tordera, 6è de Primària. Tres amigues fan un viatge a Guinee Conakry on coneixeran en Llanata. Amb ell coneixeran la forma de vida a l'Àfrica i valoraran les condicions de vida i les comoditats que tenim al nostre país.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició armènia. Aquesta és la història del príncep Vatxagan que, atret per l’amabilitat i la bellesa d’Anaït, decideix demanar-li matrimoni. Però abans d’acceptar, Anaït va manifestar el seu desig que el príncep tingués un ofici i aquest es va decantar per l’ofici de teixidor. La jove parella es va casar i amb el pas del temps un fet va trasbalsar la felicitat del poble armeni: la gent va començar a desaparèixer. El culpable era un sacerdot que va ser descobert gràcies a la insistència d’Anaït en què tots els homes havien de tenir un ofici i gràcies a la catifa teixida per Vatxagan durant el seu captiveri.
Dimecres 7 Desembre 2011
Escola Ignasi Iglesias de Tordera, 6è de Primària. Un conte que ens apropa a la tribu de les dones girafa. El protagonista de la història comprovarà la diferència de cultura, la manera de viure i sobretot la importància que té per aquestes tribus no perdre la seva essència, les seves arrels i costums.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició africana. Aquesta és la història d’una mare que va tenir un fill i com que era molt pobra i no li podia deixar molts diners va decidir que li deixaria un bon nom: Epaminondes, que així era com es deia un general molt llest de l’Antiga Grècia. Quan va créixer la mare l’enviava a fer encàrrecs a casa de la seva padrina que sempre li donava alguna cosa per emportar-se. L’Epaminondes volia seguir els consells de la seva mare, però mai l’encertava.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició xinesa. Aquesta és la història d’una vídua, que tenia renom fent brocats i dels seus tres fills que treballaven la terra. Un dia a mercat va veure una pintura extraordinària i va voler teixir-la en un dels seus brocats. Un cop acabat, una ràfega de vent el va fer voleiar fins a la Muntanya del Sol i en veure que la mare es desesperava els tres fills van decidir anar a buscar-lo. Els dos fills grans van acceptar diners en comptes de veure feliç a la seva mare, en canvi el fill més petit va portar-li el brocat, que finalment es va convertir en un jardí amb una donzella, un estany i una bonica casa, on van viure feliços.
Dimecres 7 Desembre 2011
Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició indonèsia. Aquesta història és una versió indonèsia del conte de la Ventafocs. Damura és una noia estimada i disposada a ajudar, mentre que la seva germanastra és tot el contrari. Quan les dues noies van al riu a rentar la roba, perden el sarong de la mare i són ajudades per un cocodril. El cap del poble organitza una festa en honor del seu fill que, encisat per la bellesa de Damura, anuncia que només es casarà amb la noia que tingui la parella de la sandàlia trobada a la festa.
|
|
|||||
 |
Qui som Ass. COMSOC Contacte Col·labora |
Què fem El Concurs Llibres i discs Espectacles |
Segueix-nos Youtube |
||