La Kawtar és una nena que marxa al Marroc i els nens de la classe li fan un regal perquè es recordi de tots els amics i amigues. Aquest regal l’ajuda a sortir-se’n d’alguns problemes.

Conte de creació pròpia on s’explica, a mode de metàfora, les diferències entre diferents cultures i l’acceptació i comprensió de cadascuna d’elles. La història esdevé com un conte del padrí Ramon al seu net, el Jan.

La Fatou i l’Alfa són dos germans que salven un lleó d ‘una mort segura.
El lleó i els dos germans es fan amics . El lleó que es diu Kandú salva també els dos germans d’una mort segura en mans de la serp Trescaps. Al final viuen feliços i alagres a la sabana del Camarun.

Quatre alumnes de 4t d’ESO ens han contat una història molt bonica sobre un peixet que porta sorpresa. No us el perdeu.

És la història d'amor  que té lloc en la bonica comarca del Lluçanès, concretament a Sant Feliu Sasserra, lloc conegut on es penjaven i on es jutjaven a les bruixes en temps de la Sots-vegueria (S.XVII).
Al final la noia protagonista veu com el seu amor pot ser alliberat del poder a través d'unes proves trobades en l'últim moment abans de l'execució.
Reflecteix la realitat del moment i surten molt ben reflectits els paratges de l'entorn de Sant Feliu Sasserra.

La classe de grans de l'escola Rellinars ha elaborat aquest conte de creació pròpia. 

La classe dels grans de l'Escola Rellinars ha elaborat aquest conte de creació pròpia. Tracta de com ens en refiem més del que diuen els altres que d'esbrinar-ho nosaltres. 

La classe del grans de l'Escola Rellinars ha elaborat aquest conte de creació propia inspirant-se en el seu poble. 

Cansat de les distraccions contínues del seu fill, un rei va demanar a un savi que s’ocupés d’ell i l’instruís. Era un nen molt actiu, i no hi havia manera de fer-lo parar quiet, i allò va ser el primer que va voler solucionar el savi.Conte persa . Ens vol fer adonar que per poder gaudir de tot el que ens envolta i per aprendre moltes coses, és necessari posar-hi atenció.

Encara que sembli impossible, fa molt de temps hi havia una vella que vivia dins un setrill. Ningú no sabia per què, però el setrill era casa seva. I no estava precisament contenta que això fos així! La dona es passava el dia queixant-se, tant, que ja ningú l’escoltava.