Conte de creació pròpia on s’explica, a mode de metàfora, les diferències entre diferents cultures i l’acceptació i comprensió de cadascuna d’elles. La història esdevé com un conte del padrí Ramon al seu net, el Jan.

La Fatou i l’Alfa són dos germans que salven un lleó d ‘una mort segura.
El lleó i els dos germans es fan amics . El lleó que es diu Kandú salva també els dos germans d’una mort segura en mans de la serp Trescaps. Al final viuen feliços i alagres a la sabana del Camarun.

Cansat de les distraccions contínues del seu fill, un rei va demanar a un savi que s’ocupés d’ell i l’instruís. Era un nen molt actiu, i no hi havia manera de fer-lo parar quiet, i allò va ser el primer que va voler solucionar el savi.Conte persa . Ens vol fer adonar que per poder gaudir de tot el que ens envolta i per aprendre moltes coses, és necessari posar-hi atenció.

Encara que sembli impossible, fa molt de temps hi havia una vella que vivia dins un setrill. Ningú no sabia per què, però el setrill era casa seva. I no estava precisament contenta que això fos així! La dona es passava el dia queixant-se, tant, que ja ningú l’escoltava.

Un conte austríac, provinent de les muntanyes del Tirol. Ens ensenya que quan tenim un somni que volem aconseguir hem de ser persistents i fer tot el possible per aconseguir-ho.

Un conte italià que ens transmet la idea una idea senzilla que tots sabem, però que convé tenir-la més present. Cal tenir paciència per aconseguir les coses.

La Pània era la filla del rei del mar. Segons el que manaven les lleis del regne del mar, s’havia de casar amb algun dels seus habitants, però ella s’havia enamorat d’un humà, el Karitoki.

Us heu preguntat mai per què el Sol i la Lluna viuen al cel ? Fa molts i molts anys, no era així...

Ha arribat l’hivern i el conillet ha sortit a buscar menjar. Com que l’hivern és molt llarg ell vol reunir molt de menjar...

L’ocellet no tenia germans. Vivia tot sol al seu niu, amb la seva mare. Ella sempre marxava de bon matí a buscar alguna cosa per menjar . Abans de deixar-lo sempre li deia el mateix.

- Sobretot, no et moguis del niu. Encara no saps volar prou bé. I no et refiïs de ningú, que per molts animals tu series unes postres perfectes.