Un conte austríac, provinent de les muntanyes del Tirol. Ens ensenya que quan tenim un somni que volem aconseguir hem de ser persistents i fer tot el possible per aconseguir-ho.

Un conte italià que ens transmet la idea una idea senzilla que tots sabem, però que convé tenir-la més present. Cal tenir paciència per aconseguir les coses.

La Pània era la filla del rei del mar. Segons el que manaven les lleis del regne del mar, s’havia de casar amb algun dels seus habitants, però ella s’havia enamorat d’un humà, el Karitoki.

Us heu preguntat mai per què el Sol i la Lluna viuen al cel ? Fa molts i molts anys, no era així...

Ha arribat l’hivern i el conillet ha sortit a buscar menjar. Com que l’hivern és molt llarg ell vol reunir molt de menjar...

L’ocellet no tenia germans. Vivia tot sol al seu niu, amb la seva mare. Ella sempre marxava de bon matí a buscar alguna cosa per menjar . Abans de deixar-lo sempre li deia el mateix.

- Sobretot, no et moguis del niu. Encara no saps volar prou bé. I no et refiïs de ningú, que per molts animals tu series unes postres perfectes.

A l’aranya Kwaku, de venerable memòria, li feia molta ràbia que els homes fossin tan savis. I un bon dia va decidir recollir tota la saviesa d’aquest món i conservar-la per als seus descendents.

Hi havia una vegada un vell que estava regant el seu jardí. De sobte, li va semblar sentir uns crits. Semblaven els d’algú que demanés ajut.

“L’ull de l’elefant” és un conte popular del Camerun i dóna un bon missatge als més petits. En Baluba, un jove elefant, era massa esbojarrat. Massa sovint feia les coses sense pensar fins que un dia... va perdre un ull! Aleshores, i gràcies als seus amics de la sabana africana i als seus pares, va aprendre que calia pensar més i moures menys.

Des de l'Escola Pinyana d'Alfarràs, us presenten aquest conte els alumnes de la classe de 4tA. Un sabater va agafar fama de valent perquè n'havia matat set. Però set, què?...Mosques! Mentre ningú ho va saber, ell va anar guanyant diners gràcies als encàrrecs que li feien. Cap bèstia ni gegant li feia por, fins que va topar amb l'enveja.